INT. COTXE. NIT
Primer pla cara noi
vist a través d’un vidre de la finestra del cotxe, amb gotes per la pluja. Ens
acostem als seus ulls. Veiem com el reflexes de les llums exteriors es
projecten en els seus ulls, travessant-los d’esquerra a dreta. La imatge es
torna a negre mantenint-se els punts de llum. Apareix el text: “RAJOS DE LLUM
ATRAVESSEN ELS TEUS ULLS”.
EXT. BOSC. DIA
Pla mig noi corrents
pel bosc fent zig-zag entre arbres en filera. Cara espantat, va mirant endarrere.
Poc a poc es va obrint el pla i alçant-se. Visió d’una persona corrent entre la
única filera d’arbre que hi ha en tot el camp. Càmera enfoca cap el cel, visió
del cel mentre els núvols canvien de forma.
GRÀFIC
Fons blanc. Lletres
barrejades. A la part superior va apareixent el text: “l’ordre natural de les
coses” mentre les lletres barrejades es van ordenant poc a poc formant la frase
“El temps posa les coses al seu lloc”. De repent. Totes les lletres ocupen un
full, creant tot l’abecedari. Apareix sobre impressionat la paraula “homenatge”.
Poc a poc i per aquest ordre es van esborrant i diluint les següents lletres
BROSSA. La S es borra dos cops.
EXT. CAMÍ. DIA
Pla general 2 camins
de terra que conflueixen, en forma de Y. Personatge A (30 anys) camina pel
camí. Personatge B (30 anys) camina per l’altre. Es troben en la intersecció.
Segueixen caminant un al costat de l’altre. Sense dir-se res, al cap d’uns
segons:
Personatge B
- Hola
Personatge A
- Què?
Personatge B
- Com?
Personatge A
- Eh?
Personatge A i B
segueixen caminant sense dir-se res.
Personatge B
(mirant al personatge
encuriosit)
- I a tu, qui t’ha
tallat el cabell?
Personatge A
(mirant-lo estranyat)
- A mi? El
perruquer…
Personatge A i B
segueixen caminant sense dir-se res.
INT. MENJADOR. DIA
Apareix la paraula sobre
impressionada “homenatge”. Un bebè amb bolquers està al terra amb una fulla en
blanc i llapis de colors. El nen dibuixa sobre el paper. Es veuen les lletres
“Fe Fe” en el full en blanc.
INT. HABITACIÓ. DIA
Persona assentada al
llit mirant al seu al voltant. Veu en off “Puc estar estona mirant-ho tot, i no
veure res. I en un instant, trobar el que no busco”. S’esbossa un somriure en
la cara del personatge. S’aixeca i surt corrents.
EXT. CAMP. DIA
El personatge surt
corrents. Està plovent. Es mulla, cara somrient, corre pel camp. Arriba al
límit de la pluja, una part del seu cos es mulla, l’altre no. Mira al cel
rient. S’obre el pla. Es veu casa de pagès, camp, arbres, personatge i pluja.
Es congela el pla. Apareix sobre impressionat la paraula “homenatge”. Les coses
en converteixen en símbols pintats, gairebé abstractes, a l’estil Mirò.
EXT. PARC. DIA
Dues persones assentades
a una banc al costat de l’altre. Personatge A llegeix el diari, personatge B
mira a l’horitzó:
Personatge A
(girant-se cap al
company)
- Com es diu allò
que es mou així d’esquerra a dreta?
(fa el gest amb la
mà movent els dits però no el canell)
Personatge B
(sense parar de mirar
a l’horitzó)
- Balanceig
Personatge A
- No, no, allò que
té un pes a sota i es va movent?
Personatge B
- Balanceig
Personatge A fa cara
resignat, torna a llegir el diari. L’acaba, el doblega. Mira a personatge B.
Personatge A
(ensenyant el
diari)
- El vols?
Personatge B
(so gutural)
- aeh
Personatge A
- Si?
Personatge B
(només mira a
l’horitzó)
- aeh
Personatge A es
guarda el diària sota el braç i es posa a mirar l’horitzó.
EXT. CARRERÓ. NIT
Personatge A vestit
de blanc, ros, amb tons angelicals, va caminat per un carreró mig il·luminat i
mirant de cantó a cantó. Dalt d’un balcó hi ha un personatge B vestit de negre
i vermell de cara. Quan el personatge A passa a l’altura de personatge B,
aquest treu la llengua de forma teatral. Personatge A, s’espanta i se’n va corrents.
INTERIOR. NAU INDUSTRIAL. DIA
Apareix la frase
“homenatge” sobre impressionada. Personatge, camina lentament en un gran espai,
troba una porta on hi ha el rètol “Espai R”. Obra la porta i entra. El
personatge està en un gran espai, on no hi ha límits on tot és de tons groguencs
i ataronjats, a l’estil dels quadres de Rothko.
INT. TREN. DIA
Personatge A està assentat
davant personatge B. Miren el paisatge. A es gira cap a B:
Personatge A
- Tinc ganes de fer
alguna cosa gran..
Personatge B
- A, si?
Personatge A
- Si. Tu no?
Personatge B
- Jo simplement tinc
ganes de fer alguna cosa…
EXT. CARRERÓ. NIT
Personatge camina
per la vorera d’un carreró mig il·luminat. Pel mig del carrer va caminant cap a
la seva direcció un gat negre. A la mateixa alçada d’una farola es troben tots
dos. Es paren, es miren es saluden amb un gest amb el cap, i segueixen caminant
cap a la seva direcció. Personatge entra dins un edifici.
INT. HABITACIÓ. NIT
Mateix personatge,
està assegut a l’escriptori de l’habitació, escrivint. Sona el despertador situat
sobre la taula. S’aixeca, badalla. Seu al llit, es posa el pijama, torna a
badallar, s’estira i tanca el llum.
INT. HABITACIÓ. DIA
Apareix sobre
impressionada la paraula “homenatge”. Visió màquina d’escriure, amb un full en
blanc. Algú comença a escriure, no es veuen les tecles, només el paper i com van
apareixent les lletres q formen la frase “el mejor homenaje… el olvido” Firma a
sota “L.B.”
INT. ESPAI. INDETERMINAT
Dins un espai blanc,
indeterminat i il·limitat. Personatge avança, poc a poc i mirant al voltant. Es
troba amb una escala de cargol, que va cap a dalt i va cap a baix. No es veu el
final ni cap a dalt, ni cap a baix.
rètol
Apareix sobre fons
negre la paraula “Fi”. Tot seguit un interrogant. Apareixen les lletres “…la
vida continua, y como la vida es sueño y los sueños, sueños son…”